Si el dubte fos una persona dubtaria de dubtar?

M'enrecordo d'aquells primers petons, els teus llavis tan molçuts, carnosos... no volia deixar de besar-los.... tampoc en podia...

Era carnaval i disfressada ja m'agradas; Encara m'enrecordo del dia que vàrem quedar, ja sense disfresses; encara eres més maca. D'això ja en fa un lustre.

Ja t'ho deia; no sempre es bo recordar el passat, per molt bonic que sigui... no es bo en tant que fomenta el dubte, un pseudodubte o millor dit pseudo-fomentar; perquè quan es tenen les coses clares, la resta no importa...

Si el dubte fos persona, dubtaría de la seva existencia? De tot el que el rodeja? O només de les coses impròpies? Si el dubte fos una persona dubtaria de dubtar?

Temudgin (pseudo-)perillós...